LA NOVA OBJECTIVITAT
El terme Neue Sachlichkeit sorgeix a Alemanya a mitjans anys vint i designa, al
començament, una escola de pintura que estableix els seus fonaments en l’objectivitat
de l’estil i del contingut i tracta de trencar amb la pintura expressionista. El terme
s’estén a l’arquitectura funcional, la música de Kurt Weill i als escrits de Bertolt
Brecht. La fotografia se l’apropia a finals de la dècada de 1920 per agrupar fotògrafs
com ara Albert Renger-Patzsch, Karl Blossfeldt, H. Gorny, Fritz Brill o W. Zielke,
que dirigeixen la seva mirada cap a la tècnica i l’expressió precisa del món
contemporani amb una voluntat de ruptura i d’innovació, recolzant-se en les qualitats
inherents al medi: precisió de la posada a punt i profunditat de camp, primer pla que
aïlla, llum que genera la forma...
ALBERT RENGER-PATZCH
Alemany de naixement, comença a fotografiar als 12 anys,
seguint els passos del seu pare, aficionat a la fotografia. Als
14 ja coneixia l’obra d’Alfred Stieglitz i Edward Steichen,
entre d’altres. Entre 1916 i 1918 va participar en la Primera
Guerra Mundial al costat de l’exèrcit alemany. En acabat,
estudià Química a Dresde. El 1928 publicà el seu llibre més
important “El món és bell”.
KARL BLOSSFELDT
L’alemany Karl Blossfeldt començà
a treballar als 16 anys com a
aprenent d’escultor i modelador de
foneria artística. Dels 18 als 24 anys
estudià dibuix i col·laborà amb un
professor, dedicant-se a obtenir
material pedagògic per al dibuix de
plantes. Recorre Itàlia, Grècia i el
nord d’Àfrica recollint material per a
la seva col·lecció. Per a arxivar i
documentar les plantes recollides
utilitza la fotografia.
LA NOVA VISIÓ
Igual que la Nova objectivitat, amb la que coincideix en el temps, participa de la
corrent que s’ha denominat Nova fotografia. Fou propagada especialment per László
Moholy-Nagy i la Bauhaus7
, on la fotografia es converteix en un element essencial de
les experiències artístiques.
La
fotografia és reconeguda com una pràctica autònoma, alliberada del model pictòric.
Posseeix les seves pròpies lleis tècniques, òptiques i formals. Ja no es tracta
d’equiparar-se a la pintura, sinó d’allunyar-se’n tant com sigui possible. La fotografia es
converteix en l’instrument d’una “nova visió”. L’objectiu de l’aparell funciona com un
segon ull que amplia, multiplica, però també educa la mirada natural, mostrant-li un
món conegut sota un punt de vista fins aleshores desconegut. S’expressa per mitjà de
contrastos de llum, contrastos de formes, escorços, angles de visió insòlits, picats,
contrapicats, primers plans...
LÁSZLÓ MOHOLY - NAGY
László Moholy-Nagy, hongarès, estudia Dret i participa
en la Primera Guerra Mundial en les files de l’exèrcit
austro-hongarès; resulta ferit al front rus. Llicenciat de
l’exèrcit, deixa els seus estudis i comença a pintar de
forma autodidacta. A principis dels anys 20 s’instal·la a
Berlín on entra en contacte amb nombrosos artistes
plàstics i col·labora amb revistes d’art.
EDWARD STEICHEN
Nascut a Luxemburg, Steichen emigra amb la
seva família als Estats Units quan tenia 3 anys.
Va prendre la seva primera foto el 1895 i
posteriorment va ser membre del PhotoSecession,
i un dels majors representants del
Pictorialisme. Durant la Primera Guerra Mundial
va treballar com a fotògraf.