El terme Neue Sachlichkeit sorgeix a Alemanya a mitjans anys vint i designa, al començament, una escola de pintura que estableix els seus fonaments en l’objectivitat de l’estil i del contingut i tracta de trencar amb la pintura expressionista. El terme s’estén a l’arquitectura funcional, la música de Kurt Weill i als escrits de Bertolt Brecht. La fotografia se l’apropia a finals de la dècada de 1920 per agrupar fotògrafs com ara Albert Renger-Patzsch, Karl Blossfeldt, H. Gorny, Fritz Brill o W. Zielke, que dirigeixen la seva mirada cap a la tècnica i l’expressió precisa del món contemporani amb una voluntat de ruptura i d’innovació, recolzant-se en les qualitats inherents al medi: precisió de la posada a punt i profunditat de camp, primer pla que aïlla, llum que genera la forma...
ALBERT RENGER-PATZCH
Alemany de naixement, comença a fotografiar als 12 anys, seguint els passos del seu pare, aficionat a la fotografia. Als 14 ja coneixia l’obra d’Alfred Stieglitz i Edward Steichen, entre d’altres. Entre 1916 i 1918 va participar en la Primera Guerra Mundial al costat de l’exèrcit alemany. En acabat, estudià Química a Dresde. El 1928 publicà el seu llibre més important “El món és bell”.
KARL BLOSSFELDT
L’alemany Karl Blossfeldt començà a treballar als 16 anys com a aprenent d’escultor i modelador de foneria artística. Dels 18 als 24 anys estudià dibuix i col·laborà amb un professor, dedicant-se a obtenir material pedagògic per al dibuix de plantes. Recorre Itàlia, Grècia i el nord d’Àfrica recollint material per a la seva col·lecció. Per a arxivar i documentar les plantes recollides utilitza la fotografia.
LA NOVA VISIÓ
Igual que la Nova objectivitat, amb la que coincideix en el temps, participa de la corrent que s’ha denominat Nova fotografia. Fou propagada especialment per László Moholy-Nagy i la Bauhaus7 , on la fotografia es converteix en un element essencial de les experiències artístiques.
La fotografia és reconeguda com una pràctica autònoma, alliberada del model pictòric. Posseeix les seves pròpies lleis tècniques, òptiques i formals. Ja no es tracta d’equiparar-se a la pintura, sinó d’allunyar-se’n tant com sigui possible. La fotografia es converteix en l’instrument d’una “nova visió”. L’objectiu de l’aparell funciona com un segon ull que amplia, multiplica, però també educa la mirada natural, mostrant-li un món conegut sota un punt de vista fins aleshores desconegut. S’expressa per mitjà de contrastos de llum, contrastos de formes, escorços, angles de visió insòlits, picats, contrapicats, primers plans...
LÁSZLÓ MOHOLY - NAGY
László Moholy-Nagy, hongarès, estudia Dret i participa en la Primera Guerra Mundial en les files de l’exèrcit austro-hongarès; resulta ferit al front rus. Llicenciat de l’exèrcit, deixa els seus estudis i comença a pintar de forma autodidacta. A principis dels anys 20 s’instal·la a Berlín on entra en contacte amb nombrosos artistes plàstics i col·labora amb revistes d’art.
EDWARD STEICHEN
Nascut a Luxemburg, Steichen emigra amb la seva família als Estats Units quan tenia 3 anys. Va prendre la seva primera foto el 1895 i posteriorment va ser membre del PhotoSecession, i un dels majors representants del Pictorialisme. Durant la Primera Guerra Mundial va treballar com a fotògraf.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada